dimecres, 22 de febrer de 2012

Sempre la vaig sentir propera

No recordo exactament quan vaig conèixer la Isabel. Segurament era cap a mitjans dels 80. Era amiga de la Maite Mauri, estava en grups de recerca amb en César Coll i sempre va ser amb mi molt agradable. El que sí recordo molt bé, és que ella va ser una de les persones que em va animar a provar el món de la docència universitària. Amb el seu recolzament, em vaig animar a demanar una plaça d'associada que hi havia al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB. Allà hi vaig estar sis anys, on vaig aprendre molt i on vaig conèixer –bé potser hauria de dir, identificar, ja que per nom ja les coneixia–, a la Lourdes, la Carme, la Rosa, la Clara, la Mercè...
No vaig compartir directament grups de docència amb la Isabel, ja que en aquells moments ella donava classes a Educació Musical i jo prioritàriament a Educació Física, però sempre la vaig sentir propera, interessada pel coneixement de la pràctica d'intervenció psicopedagògica que jo tenia i sempre a punt per ajudar-me en allò que li demanava.
Després jo vaig deixar la Universitat i ens vam distanciar una mica, malgrat que ens vam retrobar perquè vam anar a viure al mateix barri i alguns cops –ara lamento que no hagin estat més– ens vam trobar i vam parlar de la meva feina, de la Universitat, dels fills, de la seva afició al ball, de la meva afició a la música, del Poblenou....
Gràcies Isabel per tot el que has aportat.

Eulàlia Bassedas
Assessora psicopedagògica
EAP Nou Barris, Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada