A Isabel Gómez Alemany
Rosa lleu de somriure tenaç, dolç,
ulls clars, bombolla daurada de cava,
de paciència inescrutable, sotjava
aquells moments, aquell maldar tot sols,
quan confrontàvem, forts de fe, projectes
(el nostre avui demà), teixint sentit
i construint-lo amb coratge infinit,
també amb marrades i camins no rectes,
cap al designi fix, amb voluntat
i decisió i esperit de sana lluita.
Fràgil grandesa, amiga nostra, ancorada
en l’esforçat aprendre a fer una ruta
on ni el teu moure’t ple de vida en dansa
ni el teu jo lleu i fort hi són mesquins
per al dia esperat que amor prepara!
ulls clars, bombolla daurada de cava,
de paciència inescrutable, sotjava
aquells moments, aquell maldar tot sols,
quan confrontàvem, forts de fe, projectes
(el nostre avui demà), teixint sentit
i construint-lo amb coratge infinit,
també amb marrades i camins no rectes,
cap al designi fix, amb voluntat
i decisió i esperit de sana lluita.
Fràgil grandesa, amiga nostra, ancorada
en l’esforçat aprendre a fer una ruta
on ni el teu moure’t ple de vida en dansa
ni el teu jo lleu i fort hi són mesquins
per al dia esperat que amor prepara!
Pere Solà i Gussinyer, gener 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada