dimecres, 22 de febrer de 2012

Alguns records

Alguns records que tinc de la Isabel:
Entrà a treballar a l'Escola de Mestres Sant Cugat, l'any 1974, quan jo hi portava un any. Compartírem experiències amb ella no sols en la formació de mestres sinó també com a psicòlegs escolars a l'escola Proa de Barcelona.
Anàrem juntes, amb més gent de la unitat de Psicologia, a la Habana (Cuba) a un Congrés de Salut. Fou molt interessant per a nosaltres que començàvem la tasca de formació de mestres.
La recordo quan treballava a l'escola Bellaterra, com a mestra, per tal de tenir més pràctica professional.
A part de la docència i la recerca, no defugí la gestió. Fou coordinadora del departament de Psicosociopedagogia de l'Escola de Mestres, vicedegana de la Facultat de Ciències de l'Educació, cap de la unitat de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Ciències de l'Educació, coordinadora del postgrau de Psicologia que organitzàrem amb professorat de Psicologia de la Facultat Regional Multidisciplinària d'Estelí, a Nicaragua.
Vàrem ser les dues primeres persones de la unitat que anàrem a Estelí a fer les classes presencials del postgrau.
Compartirem durant 12 dies classes, estudiants, apagades de llum, residència, passejades, turisme, etc.
Sempre ha sigut molt responsable i molt treballadora. Aquest viatge m'acabà de confirmar les seves capacitats humanes i professionals.
M'he quedat amb un bon record dels moments que he compartit amb ella.

Carme Angel
Professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació
Faculttat de Ciències de l'Educació
Universitat Autònoma de Barcelona
Companya i amiga

1 comentari:

  1. Us les imagineu a totes dues triscant per Nicaragua?
    A la facultat (FAREM, Estelí), segur que era un no parar: classes, tutories, reunions, gestions, comunicació per internet... Les estudiants i el professorat deurien anar de bòlit.
    Neguits per les apagades de llum; per la lentitud, insuficiències i sorpreses de la xarxa; per arribar a l'hora...
    Gaudint amb les passejades pel carrer; amb la simpatia i acolliment de la gent nica; amb les mogudes socials; amb les fruites i verdures del mercat; amb la música; amb el ball...
    No cal dir les triscades per la natura.

    La Isabel també tenia molt bon record d'aquesta anada a Nicaragua, compartida amb la Carme. Valorava molt la bona companyonia que s'estabí entre totes dues, l'ajut mutu, la professionalitat i humanitat de la Carme.

    ResponElimina