dissabte, 25 de febrer del 2012

Quanta enyorança! Quanta companyia! Quanta força!

Fa una setmana que sóc a Estelí (Nicaragua).

Aquí un munt de coses en fan pensar en la Isabel.
La caseta d'aquí el davant de casa en Herman on vàrem viure juntes quinze dies.
Els itineraris pel carrers. El súper i el mercat on feiem la compra. Les botigues amb el caramull de coses que ens sorprenien.
El restaurant de "el cubano" –"Rincon piñareño"– on ella tant li agradava anar a menjar.
L'hospitalitat i amabilitat de la gent nica que juntes gaudíem i comentàvem.
Qüestions socials, polítiques i educatives.
La FAREM i el seu personal. Les, i el, estudiants del Màster
Les converses amb amigues i amics.
Els projectes compartits als que ella em va empènyer.
Quan escric correus explicant el que faig que ella sempre contestava immediatament, donant-me idees, matissant coses, animant a seguir,...
Les sortides fora ciutat. Ahir vaig anar a la Garnacha; pel camí recordava com havia gaudit ella d'aquell paissatge.

Quanta enyorança! Però també, quanta companyia i força em dóna pensar en ella!

Lourdes Molina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada