dimarts 24 d’abril de 2012

Hola, 
 
Durant 26 anys vaig ser companya d'en Lluís del Carmen. Vaig conèixer a la Isabel a través d'ell. Sempre la recordaré com una persona encantadora i professional i sobretot compromesa amb el món. La darrera vegada que la vaig veure va ser amb el seu company al comiat d'en Lluís. Encara recordo la darrera vegada que vas venir al Montseny. Estic molt contenta d'haver-te conegut.

diumenge 8 d’abril de 2012

La "I" de Isabel

Uns dies després de la mort de la Isabel, davant meu hi havia unes paraules escrites a la paret. La I es va destacar d'entre totes les altres lletres i em va venir al cap aquesta imatge.
 La Lluïsa Jover s'ha cuidat de fer-la bonica.

Núria Vilá
Companya i amiga

dilluns 2 d’abril de 2012

Ampliació video "Isabel, estàs en nosaltres"

El video "Isabel, estàs en nosaltres" ha estat ampliat per Jesús Enfedaque, per tal de posar el final que Isabel volia per al seu comiat: ball amb el foxtrot Fox florentí.
El video "Isabel, estàs en nosaltres" ha sido ampliado por Jesús Enfedaque, para poner el final que Isabel deseó para su despedida: baile con el foxtrot Fox florentí.

La versió original podeu trobar-la a: Isabel, estàs en nosaltres

diumenge 1 d’abril de 2012

Con cariño

El recuerdo de Isabel que nos queda es el de una mujer con una conciencia, dignidad y valores como pocas. Inasequible al desaliento pese a los golpes que la vida le iba dando, que no fueron pocos.

Ante todo ello, sólo pudimos darle todo nuestro ánimo y apoyo para ayudarla a superarlos. Y al final, la enfermedad venció. Pero nunca nada, ni nadie, le hizo doblar la rodilla.

Personas así son el faro que nos ilumina y anima a los demás a seguir adelante defendiendo los valores que ella representaba. Y si de algo estamos seguros es de que siempre estarás con nosotros.

Salud, memoria y que la eternidad te sea leve, Isabel.

José Luis Zueco

dijous 22 de març de 2012

Un recuerdo desde Aragón

Jueves, 22 de marzo de 2012. Una desconocida pide información en mi correo electrónico. Es un mensaje de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona ¡están interesados en adquirir un ejemplar de mi libro! No tengo ninguna duda, el mensaje tiene un hada madrina, viene siguiendo la estela de Isabel.

Nos conocimos en Zaragoza, en 2006. Cuando la Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón (ARMHA) se presentó en la capital aragonesa. Antes de acabar el acto, desde la primera fila de las butacas, Isabel se levantó, se volvió al público que llenaba la sala y dijo: “Joan Manuel Serrat está con nosotros, nos manda su cariño y afecto”. A continuación pasó una hoja para que las personas que estuviéramos interesadas anotáramos nuestro correo electrónico.
La siguiente vez que nos vimos ya fue en las reuniones de ARMHA. Isabel y Jesús eran dos de los miembros más activos e implicados. Siempre que Isabel encontraba alguna noticia sobre mi abuelo me la enviaba rápidamente. En ARMHA fue una militante más, no supe de su profesión ni de su cargo en la Universidad de Barcelona hasta después de su marcha en enero de este año.
La última vez que nos vimos, en diciembre de 2011, me comentó que estaba colaborando con la asamblea del 15M de su barrio ¡como no! Entregada siempre, persiguiendo una sociedad más justa y solidaria hasta el final.

Isabel ha sido un lujo enorme haberte conocido. Como ha sido tu vida es un estímulo para cuando nos fallan las fuerzas y nos cansamos de seguir peleando. Tú nunca te cansabas.

Acabo con el último párrafo de tu inmersión en Costean, hermosa reflexión que acude con regularidad a mi cabeza y tras ella tu recuerdo: “No es posible olvidar sin saber; no es digno no saber; es penoso intuir y no saber. Es necesario saber para asumir dignamente, para situarse personal y sensatamente en el mundo y ayudar a otros a hacer lo mismo”.

Teresa Grasa Sancho
Compañera y amiga en tareas de Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón

dissabte 25 de febrer de 2012

Los caminos de la memoria

El 25 d'abril de 2010, la Isabel ens recomanava en un correu electrònic: s'ha de veure, abans que la treguin.
Es referia a la pel.lícula Los caminos de la memoria de José Luis Peñafuerte.
 Los caminos de la memoria

Quanta enyorança! Quanta companyia! Quanta força!

Fa una setmana que sóc a Estelí (Nicaragua).

Aquí un munt de coses en fan pensar en la Isabel.
La caseta d'aquí el davant de casa en Herman on vàrem viure juntes quinze dies.
Els itineraris pel carrers. El súper i el mercat on feiem la compra. Les botigues amb el caramull de coses que ens sorprenien.
El restaurant de "el cubano" –"Rincon piñareño"– on ella tant li agradava anar a menjar.
L'hospitalitat i amabilitat de la gent nica que juntes gaudíem i comentàvem.
Qüestions socials, polítiques i educatives.
La FAREM i el seu personal. Les, i el, estudiants del Màster
Les converses amb amigues i amics.
Els projectes compartits als que ella em va empènyer.
Quan escric correus explicant el que faig que ella sempre contestava immediatament, donant-me idees, matissant coses, animant a seguir,...
Les sortides fora ciutat. Ahir vaig anar a la Garnacha; pel camí recordava com havia gaudit ella d'aquell paissatge.

Quanta enyorança! Però també, quanta companyia i força em dóna pensar en ella!

Lourdes Molina