diumenge, 24 de juny del 2012

24 de Junio

24 de Junio. Hoy hace 5 meses que falleció Isabelita (así la llamaba siempre, y asi seguiré recordándola). El verano, la estación preferida de Isabelita, ha llegado. Disfrutaba con el calor, con la ausencia del frio, con los baños en el mar y en cualquier sitio con suficente agua para nadar. El calor y el agua, dos de sus pequeños y a la vez, grandes placeres. Ayer a la noche, en la noche de la verbena de Sant Joan, hubieramos ido a tomar un poco de cava y coca con Pilar y Pep y sus vecinos y amigos en una plaza de Poble Nou. Después nos hubieramos ido a callejear por las calles del barrio en busca de una verbena popular (palabra redundante! en Poble Nou todas las verbenas son populares, de gente sencilla y trabajadora, del tipo de gente que a Isabelita le gustaba frecuentar) con música bailable. O quizás hubieramos ido con Helena y Daniel, a Sant Joan Despí, que estos dias está de fiesta mayor, también en busca de verbenas y bailes populares. Hoy, por la mañana la habría acompañado al mar, a bañarse, a verla disfrutar mientras ella se bañaba y al mismo tiempo, me recriminaba por no bañarme y no disfrutar tanto como ella del agua!

Ayer soñé con ella. Sonaba el teléfono y era ella, sonriente, con voz cálida y cariñosa:
- Hola Jesusín!
- Hola Isabelita!
- Cómo estás? Qué haces?
Y aquí la conciencia se remueve y me hace preguntarle:
- Dónde estás?
Percibo el leve sonido de una amable sonrisa silenciosa que se difumina, y me despierto; ya solo puedo seguir soñando despierto con ella. Y lo hago.

Sigo añorando a Isabel, la seguiré añorando todo lo que me quede de vida, y salvo los momentos de actividad, estoy continuamente pensando en ella. El caudal de recuerdos agradables, de momentos alegres y felices es inmenso. La lectura de todos los recuerdos, sentimientos, ...  que habéis ido dejando en estas páginas es una gran fuente de consuelo para mi. Y como muy bien ha escrito Laia: La Isabel era així de completa! Tengo una gran necesidad de compartir con las personas que leéis estas páginas (a fin de cuentas, personas que en grado u otro apreciabáis y estimabáis a Isabel) cosas de su vida, que yo, que he tenido el privilegio de conocer muy de cerca y muy a fondo, facetas de su carácter, de su personalidad, de sus actividades, ilusiones, esperanzas, anhelos, que en parte quizás ya conozcais, pero que espero os sirvan para, quizás, conocer algo que no supieráis de ella, y que no os sorprenderán, y si a alguien le sorprenden solo podrá ser en positivo, porque efectivamente, Isabel era mi mejor amiga y mi compañera del alma, la persona más completa que he conocido, una excelente persona, amiga de sus amigos/as, compañera de trabajo siempre dispuesta a colaborar, siempre de igual a igual!

Jesús Enfedaque

diumenge, 10 de juny del 2012

Que no decaigui la seva lluita per a un món millor

Jo la vaig conèixer un estiu en un curs d'anglès a Gal.les i, curiosament, l'any següent em vaig trobar el seu company en un d'alemany...
Sens dubte, la Isabel era una bona persona, incansable en la seva recerca de la justícia i de la veritat.
Que no decaigui la seva lluita per a un món millor.
Gràcies

Anna Catalan

dimarts, 24 d’abril del 2012

Hola, 
 
Durant 26 anys vaig ser companya d'en Lluís del Carmen. Vaig conèixer a la Isabel a través d'ell. Sempre la recordaré com una persona encantadora i professional i sobretot compromesa amb el món. La darrera vegada que la vaig veure va ser amb el seu company al comiat d'en Lluís. Encara recordo la darrera vegada que vas venir al Montseny. Estic molt contenta d'haver-te conegut.

diumenge, 8 d’abril del 2012

La "I" de Isabel

Uns dies després de la mort de la Isabel, davant meu hi havia unes paraules escrites a la paret. La I es va destacar d'entre totes les altres lletres i em va venir al cap aquesta imatge.
 La Lluïsa Jover s'ha cuidat de fer-la bonica.

Núria Vilá
Companya i amiga

dilluns, 2 d’abril del 2012

Ampliació video "Isabel, estàs en nosaltres"

El video "Isabel, estàs en nosaltres" ha estat ampliat, per tal de posar el final que Isabel volia per al seu comiat: ball amb el foxtrot Fox florentí.
El video "Isabel, estàs en nosaltres" ha sido ampliado por Jesús Enfedaque, para poner el final que Isabel deseó para su despedida: baile con el foxtrot Fox florentí.

La versió original podeu trobar-la a: Isabel, estàs en nosaltres

diumenge, 1 d’abril del 2012

Con cariño

El recuerdo de Isabel que nos queda es el de una mujer con una conciencia, dignidad y valores como pocas. Inasequible al desaliento pese a los golpes que la vida le iba dando, que no fueron pocos.

Ante todo ello, sólo pudimos darle todo nuestro ánimo y apoyo para ayudarla a superarlos. Y al final, la enfermedad venció. Pero nunca nada, ni nadie, le hizo doblar la rodilla.

Personas así son el faro que nos ilumina y anima a los demás a seguir adelante defendiendo los valores que ella representaba. Y si de algo estamos seguros es de que siempre estarás con nosotros.

Salud, memoria y que la eternidad te sea leve, Isabel.

José Luis Zueco

dijous, 22 de març del 2012

Un recuerdo desde Aragón

Jueves, 22 de marzo de 2012. Una desconocida pide información en mi correo electrónico. Es un mensaje de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona ¡están interesados en adquirir un ejemplar de mi libro! No tengo ninguna duda, el mensaje tiene un hada madrina, viene siguiendo la estela de Isabel.

Nos conocimos en Zaragoza, en 2006. Cuando la Asociación por la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón (ARMHA) se presentó en la capital aragonesa. Antes de acabar el acto, desde la primera fila de las butacas, Isabel se levantó, se volvió al público que llenaba la sala y dijo: “Joan Manuel Serrat está con nosotros, nos manda su cariño y afecto”. A continuación pasó una hoja para que las personas que estuviéramos interesadas anotáramos nuestro correo electrónico.
La siguiente vez que nos vimos ya fue en las reuniones de ARMHA. Isabel y Jesús eran dos de los miembros más activos e implicados. Siempre que Isabel encontraba alguna noticia sobre mi abuelo me la enviaba rápidamente. En ARMHA fue una militante más, no supe de su profesión ni de su cargo en la Universidad de Barcelona hasta después de su marcha en enero de este año.
La última vez que nos vimos, en diciembre de 2011, me comentó que estaba colaborando con la asamblea del 15M de su barrio ¡como no! Entregada siempre, persiguiendo una sociedad más justa y solidaria hasta el final.

Isabel ha sido un lujo enorme haberte conocido. Como ha sido tu vida es un estímulo para cuando nos fallan las fuerzas y nos cansamos de seguir peleando. Tú nunca te cansabas.

Acabo con el último párrafo de tu inmersión en Costean, hermosa reflexión que acude con regularidad a mi cabeza y tras ella tu recuerdo: “No es posible olvidar sin saber; no es digno no saber; es penoso intuir y no saber. Es necesario saber para asumir dignamente, para situarse personal y sensatamente en el mundo y ayudar a otros a hacer lo mismo”.

Teresa Grasa Sancho
Compañera y amiga en tareas de Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón

dissabte, 25 de febrer del 2012

Los caminos de la memoria

El 25 d'abril de 2010, la Isabel ens recomanava en un correu electrònic: s'ha de veure, abans que la treguin.
Es referia a la pel.lícula Los caminos de la memoria de José Luis Peñafuerte.
 Los caminos de la memoria

Quanta enyorança! Quanta companyia! Quanta força!

Fa una setmana que sóc a Estelí (Nicaragua).

Aquí un munt de coses en fan pensar en la Isabel.
La caseta d'aquí el davant de casa en Herman on vàrem viure juntes quinze dies.
Els itineraris pel carrers. El súper i el mercat on feiem la compra. Les botigues amb el caramull de coses que ens sorprenien.
El restaurant de "el cubano" –"Rincon piñareño"– on ella tant li agradava anar a menjar.
L'hospitalitat i amabilitat de la gent nica que juntes gaudíem i comentàvem.
Qüestions socials, polítiques i educatives.
La FAREM i el seu personal. Les, i el, estudiants del Màster
Les converses amb amigues i amics.
Els projectes compartits als que ella em va empènyer.
Quan escric correus explicant el que faig que ella sempre contestava immediatament, donant-me idees, matissant coses, animant a seguir,...
Les sortides fora ciutat. Ahir vaig anar a la Garnacha; pel camí recordava com havia gaudit ella d'aquell paissatge.

Quanta enyorança! Però també, quanta companyia i força em dóna pensar en ella!

Lourdes Molina

dimecres, 22 de febrer del 2012

Sempre la vaig sentir propera

No recordo exactament quan vaig conèixer la Isabel. Segurament era cap a mitjans dels 80. Era amiga de la Maite Mauri, estava en grups de recerca amb en César Coll i sempre va ser amb mi molt agradable. El que sí recordo molt bé, és que ella va ser una de les persones que em va animar a provar el món de la docència universitària. Amb el seu recolzament, em vaig animar a demanar una plaça d'associada que hi havia al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB. Allà hi vaig estar sis anys, on vaig aprendre molt i on vaig conèixer –bé potser hauria de dir, identificar, ja que per nom ja les coneixia–, a la Lourdes, la Carme, la Rosa, la Clara, la Mercè...
No vaig compartir directament grups de docència amb la Isabel, ja que en aquells moments ella donava classes a Educació Musical i jo prioritàriament a Educació Física, però sempre la vaig sentir propera, interessada pel coneixement de la pràctica d'intervenció psicopedagògica que jo tenia i sempre a punt per ajudar-me en allò que li demanava.
Després jo vaig deixar la Universitat i ens vam distanciar una mica, malgrat que ens vam retrobar perquè vam anar a viure al mateix barri i alguns cops –ara lamento que no hagin estat més– ens vam trobar i vam parlar de la meva feina, de la Universitat, dels fills, de la seva afició al ball, de la meva afició a la música, del Poblenou....
Gràcies Isabel per tot el que has aportat.

Eulàlia Bassedas
Assessora psicopedagògica
EAP Nou Barris, Barcelona

Alguns records

Alguns records que tinc de la Isabel:
Entrà a treballar a l'Escola de Mestres Sant Cugat, l'any 1974, quan jo hi portava un any. Compartírem experiències amb ella no sols en la formació de mestres sinó també com a psicòlegs escolars a l'escola Proa de Barcelona.
Anàrem juntes, amb més gent de la unitat de Psicologia, a la Habana (Cuba) a un Congrés de Salut. Fou molt interessant per a nosaltres que començàvem la tasca de formació de mestres.
La recordo quan treballava a l'escola Bellaterra, com a mestra, per tal de tenir més pràctica professional.
A part de la docència i la recerca, no defugí la gestió. Fou coordinadora del departament de Psicosociopedagogia de l'Escola de Mestres, vicedegana de la Facultat de Ciències de l'Educació, cap de la unitat de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Ciències de l'Educació, coordinadora del postgrau de Psicologia que organitzàrem amb professorat de Psicologia de la Facultat Regional Multidisciplinària d'Estelí, a Nicaragua.
Vàrem ser les dues primeres persones de la unitat que anàrem a Estelí a fer les classes presencials del postgrau.
Compartirem durant 12 dies classes, estudiants, apagades de llum, residència, passejades, turisme, etc.
Sempre ha sigut molt responsable i molt treballadora. Aquest viatge m'acabà de confirmar les seves capacitats humanes i professionals.
M'he quedat amb un bon record dels moments que he compartit amb ella.

Carme Angel
Professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació
Faculttat de Ciències de l'Educació
Universitat Autònoma de Barcelona
Companya i amiga

divendres, 17 de febrer del 2012

All is well

Gillian Connor, una muy buena común amiga de Isabel y mía, me ha enviado esta preciosa poesía que me ha ayudado a soportar y a mitigar un poco el dolor de la ausencia de Isabel.
Jesús Enfedaque

All Is Well
Death is nothing at all,
I have only slipped into the next room
I am I and you are you
Whatever we were to each other, that we are still.
Call me by my old familiar name,
Speak to me in the easy way which you always used
Put no difference in your tone,
Wear no forced air of solemnity or sorrow
Laugh as we always laughed at the little jokes we enjoyed together.
Play, smile, think of me, pray for me.
Let my name be ever the household word that it always was,
Let it be spoken without effect, without the trace of shadow on it.
Life means all that it ever meant.
It is the same as it ever was, there is unbroken continuity.
Why should I be out of mind because I am out of sight?
I am waiting for you, for an interval, somewhere very near,
Just around the corner.

All is well, By Henry Scott Holland (1847-1918)

All is well


dijous, 16 de febrer del 2012

Semblança professional de la Isabel

Al web del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació, trobareu aquesta breu semblança professional de la Isabel

SEMBLANÇA PROFESSIONAL D’ISABEL GÓMEZ ALEMANY
Professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació
Qui va conèixer la Isabel durant el seus anys d’estudiant –a finals dels seixanta del s. XX– sap que ja llavors era una treballadora a temps complet. Tenaç i eficient.

Ni que no fossim del mateix curs, la consideràvem una estudiant excel·lent. Entre classe i classe, te la trobaves capbussada en els llibres o en els apunts. Sovint estudiant cooperativament amb alguna companya. Coincidíem a la biblioteca, als passadissos o al claustre de Lletres de l’antic edifici de la Universitat de Barcelona a la Plaça Universitat. Ella mai no estava ociosa; semblava no permetre’s un moment de descans.

A hores d’ara, algunes i alguns de nosaltres hem compartit tantes coses que es fa difícil anomenar-les totes: feina, projectes, tasques, afanys, il·lusions, expectatives. Alguns assumptes han estat reeixits; d’altres han quedat en projecte; algun n’hi ha que ha fet fallida. Però… la tenacitat, la perseverància i l’eficàcia que ja apuntaven en aquella jove estudiant sempre han caracteritzat la participació activa i compromesa de la Isabel en tot el que ha fet.

Treballadora com la que més. Sempre disposada a aprofundir i a anar un xic més enllà. Defensora de conceptes i criteris que l’han convençut, fonamentant-los i argumentant-los amb rigor i professionalitat.

Incansable per impulsar i contribuir a què els equips de treball comparteixin, avancin i produeixin. Impulsora del treball interdisciplinar i de la coordinació entre la Psicologia de l’Educació i les Didàctiques Específiques.
Partícep de la gestió de la Facultat de Ciències de l’Educació, com també de la formulació i reformulació de plans d’estudi, de l’elaboració i coordinació de propostes de treball amb l’estudiantat.

Preocupada per a què les, i els, estudiants aprenguin de forma significativa i funcional; que ho facin cooperativament; que desenvolupin actituds d’estudi rigorós, de recerca, de treball en equip.
Punt de recolzament important per a qui ha acompanyat en la realització de les seves tesis. Ha apostat pel relleu generacional, donant suport al professorat jove en el camí costerut de construir-se un itinerari professional a la universitat, reivindicant i cercant escletxes perquè puguin obtenir un espai en el Departament.

Conscient de la importància de la formació integral d’infants i joves, ha defensat i practicat el treball coordinat entre diverses àrees del saber en el marc de l’ensenyament primari, secundari i universitari. Conjuntament amb professorat de Didàctiques Específiques de l’Especialitat de Mestre d’Educació Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació, han ofert a l’estudiantat iniciatives de treball coordinat; ha format part d’equips de práctica reflexiva interdisciplinar amb professionals de l’educació; ha participat en projectes de recerca on conflueixen i s’entreteixeixen aportacions des de la Psicologia de l’Educació i des d’algunes Didàctiques Específiques

Mestre de mestres. Treballant colze a colze amb professionals de l’educació. Defensora d’una universitat arrelada i compromesa amb la societat.

Capdavantera, difusora i practicant del treball cooperatiu.

Compromesa personalment, professionalment i socialment. En l’àmbit proper, en la universitat, en el departament, en el barri, en la ciutat, en el país, en el món. Amb la família; amb les amistats; amb els equips de treball; amb l’estudiantat; amb professionals de l’educació; amb…

Com expressava l’Àngels Prat –professora de Didàctica de la Llengua i companya de la facultat de Ciències de l’Educació–, en l’acte de comiat de la Isabel:

Isabel, ara voldríem quedar amb tu per iniciar una tasca… 
Isabel, ara voldríem trobar-te pels camins que serpentegen entre les aules… 
Ara voldríem…

Publicacions; experiències i sabers compartits; treball conjunt amb mestres i altres professionals de l’educació; participació en equips de recerca; cursos en diverses contrades;… Tot allò que d’ella està en nosaltres, procurarem difondre-ho. Com deia la Laia Viladot, una altra de les companyes de facultat –professora de Didàctica de la Música, d’entre les joves que faran el relleu generacional–, no podem saber on arribarà la seva influència.

Gràcies, Isabel! Per la teva tasca; pel teu suport i acompanyament; per la teva empatia; per la teva solidaritat; per la teva professionalitat…

Bellaterra, gener del 2012
Lourdes Molina Simó
Dpt. De Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació
Universitat Autònoma de Barcelona

dimarts, 14 de febrer del 2012

Parlem de tu


Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències.

divendres, 10 de febrer del 2012

Me hizo sentir en casa


Isabel es y siempre será una persona muy especial en mi vida, durante la primera fase de la maestría fue mi tutora, aún en la distancia, acompañó mi proceso de aprendizaje de forma tan cercana, exigente y respetuosa que cambió mi manera de enfrentarme a los retos y a mis temores...

Durante mi estadía en Barcelona fue la primera persona que me hizo sentir en casa preparando una paella deliciosa en un ambiente cálido y familiar que siempre recordaré con gran cariño.

Queda con nosotros/as su calidad humana, su alegría al bailar salsa, su constancia y empeño por la calidad en lo académico y tantas cosas más…

¡Gracias Isabel!!!!

Jilma Pereyra
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

dimecres, 8 de febrer del 2012

L'èxit i el fracàs a l'escola, o de l'escola

                                           
El capítol emès ahir del programa "Mestres" a TV3 hagués interessat a la Isabel.
Es planteja la no identificació de l'èxit amb les notes que s'obtenen.
"L'èxit –diu un dels mestres– és que cada noi i noia facin el màxim del que poden fer"
Un altre es pregunta irònicament si l'escola ha de ser un lloc de capacitació de la ciutadania o un lloc de selecció de personal.
Es destaca la importància de posar mitjans perquè tothom pugui progressar, com també de valorar els processos sense fer servir un únic llistó de mesura.
D'alguna manera hem de considerar que, si potenciem que els infants i joves participin del propi procés d'aprenentatge, l'èxit pot ser un èxit a mida que faci sentir a cadascú quin, i com, ha estat el seu progrés.

Copa i ball, Isabel


                                                    A Isabel Gómez Alemany

Rosa lleu de somriure tenaç, dolç,
ulls clars, bombolla daurada de cava,
de paciència inescrutable, sotjava
aquells moments, aquell maldar tot sols,

quan confrontàvem, forts de fe, projectes
(el nostre avui demà), teixint sentit
i construint-lo amb coratge infinit,
també amb marrades i camins no rectes,

cap al designi fix, amb voluntat
i decisió i esperit de sana lluita.
Fràgil grandesa, amiga nostra, ancorada

en l’esforçat aprendre a fer una ruta
on ni el teu moure’t ple de vida en dansa
ni el teu jo lleu i fort hi són mesquins

per al dia esperat que amor prepara!
                                                                     Pere Solà i Gussinyer, gener 2012

La petja perdurarà

No tinc força per escriure.
Vaig tenir l’oportunitat d’estar els darrers temps al costat de la Isabel, tant personalment com professionalment. Ella sap el que sento per ella i com he après al seu costat. La petja perdurarà per l’eternitat.

Amics i amigues, companys i companyes, familiars, coneguts, ... de la Isabel si necessiteu quelcom ja sabeu on trobar-me: marta.fuentes@uab.cat

Gràcies a tots per la vostra presència!

Marta Fuentes Agustí
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB
Companya i amiga

Versión en castellano:

dimarts, 7 de febrer del 2012

Sensible, compromesa i discreta

Seguint aquest blog comprens la classe de persona que ha estat la Isabel, sensible, compromesa i discreta. Estic segura que a ella li haguès agradat moltíssim.

Asún Martínez
Professora de Secundària

Sentido del humor delicado y gracioso

Será muy difícil olvidar a una persona tan menuda pero de una fortaleza interna extraordinaria, con un sentido del humor delicado y gracioso.
Pero a la vez ha tenido la dicha de compartir tantos momentos con Isabel (…)
Es un ejemplo a seguir indudablemente, y seguirá en nuestros recuerdos.

M. Eugenia Parajón
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

diumenge, 5 de febrer del 2012

Teníamos ese sueño

La noticia de la partida sin retorno de mi querida maestra y amiga, me ha sorprendido mucho. Me cuesta creerlo. Hace menos de un mes hablé con ella por Skype y aunque me contó que nuevamente la enfermedad se complicaba, la vi aún con entusiasmo y esperanza. Creo que, aunque quizás lo sospechaba, me negaba a creer que esto ocurriera.

(…) se produjo un vínculo muy fuerte entre nosotras, nos entendíamos muy bien como maestra y pupila, nos complementábamos perfectamente en lo profesional y así, mientras íbamos trabajando, también conversábamos de nuestras vidas y nuestras dificultades, ella me apoyó e inspiró mucho. Desde que la conocí la encontré especial. Yo la admiraba y la quería. (…)

Yo también le agradezco a ella todos los momentos que compartimos y su gran ejemplo de fortaleza, solidaridad y amor, su interés genuino por las personas…su sabiduría, su capacidad de escuchar, valorar y estimular. Fue un privilegio conocerla y compartir con ella. Creo que más o menos en julio de 2010 le escribí una carta donde le expresé mi agradecimiento y le animaba a mejorarse para que vengan a Chile con Jesús, le dije que me gustaría poder retribuir todo lo que ella me entregó, recibiéndola aquí y mostrándole mi país… teníamos ese sueño.

Siento una profunda pena, pero coincido contigo en que mucho de ella quedó en mí, su influencia en lo profesional y personal me marcó. Así que completamente de acuerdo contigo en que nosotras que quedamos aquí, continuaremos su legado en el tiempo y en el espacio. También a mí su ejemplo me dará fuerzas para seguir siendo cada día mejor persona y mejor profesional.

Marly Casanova
Profesora Universidad en Chile

dissabte, 4 de febrer del 2012

La portaré amb mi a la "motxilleta" de les experiències

(…) La Isabel sempre ha estat un referent per a mi, en aquests deu anys que ens vam conèixer. Sempre li he tingut una gran estima. M'ha aportat molts coneixements i valors com a persona. La porto i la portaré amb mi en aquesta motxilleta que portem tots a la nostra esquena i que recull les experiències de la nostra vida.

Alicia García Colomo

dimarts, 31 de gener del 2012

Se me hace dificil ahorita encontrar palabras

Se me hace dificil ahorita encontrar palabras... le envío un abrazo fuerte para seguir con Isabel y todos los momentos vividos, compartidos con ella, los suyos y los nuestros...

Alba Mara Maldonado
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

dilluns, 30 de gener del 2012

La seva fortalesa i la seva generositat

(…) em té absolutament commoguda la seva fortalesa i la seva generositat

Teresa Mauri
Professora de la UB
Companya i amiga

Es de esas personas especiales

Qué pena que Isabel haya tenido que partir. Quizás no compartí mucho tiempo con ella, pero creo que ella es de esas personas especiales que fácilmente conquistan el agrado y la admiración de quienes tienen el gusto de conocerlas.
(…) nos queda la satisfacción de todo lo compartido y aunque las personas desaparecen físicamente, los sentimientos hacia ellas permanecen íntegros a lo largo del tiempo.

Yani Leydi González
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

dissabte, 28 de gener del 2012

Continua caminant, com a ella segur li agradaria que fessis

La Isabel ha estat un pilar fonamental per molta gent, no només per la seva saviesa sinó per la seva enorme qualitat humana, ajuda desinteressada... qué t'he de dir!
Suposo que per tu és el començament d'una altra època, on segur notaràs la falta del teu "referent". Sent, experimenta amb el que t'arriba i ressona i continua caminant, com a ella segur li agradaria que fessis.

Jèssica Pérez
Correu adreçat a la Laia qui va tenir a la Isabel com a directora de tesi


Su legado queda conmigo

Su legado queda conmigo, mismo, que no desaprovecharé en mi vida profesional y personal.

Emma Azucena Huete
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

divendres, 27 de gener del 2012

Galeria fotogràfica "El Paraigua"

La Isabel ha estat membre de la colla caminaire "El Paraigua" un munt d'anys.
Isabel ha sido del grupo senderista "El Paraigua" un montón de años
Galeria fotogràfica publicada en "El Paraigua"

Web de "El Paraigua"

No se rendía a pesar de las dificultades

(…) es una mujer que nos dio una gran prueba de fortaleza y de no rendirse a pesar de las dificultades.

Alma Iris Pérez
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos dejó un gran legado de conocimiento

(…) Los momentos que compartí con ustedes fueron inolvidables. Aún estando tan lejos, nos dejó un gran legado de conocimiento.

Jairo José Rivera
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Ara traspassarà fronteres temporals

Ara ens toca --parafrassejant les paraules d'ahir de la Laia-- fer trascendir a la Isabel a l'eternitat. La seva influència, que ja ha traspassat fronteres geogràfiques, ara traspassarà fronteres temporals per mitjà del llegat que ens ha deixat i que nosaltres farem viure.

Para nuestra amiga y maestra

Me consternó el saber esta noticia (…) para nuestra amiga y maestra una oración al Santísimo.

Ada Luz Torres
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Intento escribir pero no puedo

Intento escribir pero no puedo. Sólo quisiera estar cerca de usted y que un abrazo fuerte y profundo pudiera transmitir todo…

Fátima Castilblanco
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Me he quedado sin palabras

Me entristece mucho esa noticia (…) me he quedado sin palabras (…) nuestra amiga y compañera, a quien siempre recordaremos.

Damaris Rodríguez
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Un altre llegat de la Isabel

Sí [Laia], l'acte ha estat emocionant i, com ha propossat en Joan (fill de la Isabel), reconfortant.

(…)
Cada objecte o cada paraula referida a ella; cada pensament sobre coses fetes conjuntament, sobre suports mutus o, fins i tot, sobre "advertiments" que una ha fet a l'altre o l'altra a l'una i tantes altres coses em fan sentir com "desemparada". Qui em donarà l'empenta per seguir determinats projectes? Qui no em permetrà baixar del carro quan sembla que les coses estan encallades? Qui em farà de "sparring"? Qui em suggerirà com i què fer, ... de la mateixa manera que ho feia ella?

A nivell personal: les converses, les anades al cinema, el suport mutu, el saber que sempre hi pots comptar,...

Uf!! Sé que puc. Sé que potser només pensant en ella podré. Però, és una bona gaita!

Com em deia l'altra dia la Marta, aquests dies la Isabel ens està unint.
Per a mi han estat dies dolorosos però també d'incorporar noves persones en el meu ventall de persones pròximes. Un altre llegat de la Isabel.

Lourdes Molina
Companya i amiga


dijous, 26 de gener del 2012

El millor homenatge que li podem fer

Tirar endavant el projecte que amb tanta il·lusió va engegar la Isabel és el millor homenatge que li podem fer.

Montse Fernández
Equip UNAN Innova Docència

Molt activa i amb un posicionament potent davant del món

Sempre la recordaré [a la Isabel] per un viatge que vàrem fer d'una setmana per Holanda i Bèlgica amb tren, conjuntament amb d'altres professors. Va ser molt intens i em va quedar la imatge d'una Isabel molt activa i amb un posicionament potent davant del món. També la tinc present, quan penso en les converses d'anglès i per altres estones que vàrem compartir.

Montse Rifà
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Han dejado huellas inolvidables en mi vida

Ustedes están y seguirán eternamente en mi corazón. USTEDES HAN DEJADO HUELLAS INOLVIDABLES EN MI VIDA

Maritza Benavidez
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

La Isabel era així de completa!

[L'acte de comiat] ha estat un acte preciós, molt pensat, compensat, trist inevitablement, però carregat d'emotivitat, estima i companyerisme. S'ha parlat de molts temes, i és que la Isabel era així de completa! Quina sort poder-la acomiadar, així, també.

Laia Viladot
Professora de Didàctica de la Música de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Isabel, estàs en nosaltres

En record de la Isabel, us oferim aquest video que ella mateixa va demanar que fos editat

La disfrutó y la sudó apoyándonos

Me impactó tanto la noticia y me entristeció. Lloré porque no podré volver a ver a una excelente mujer y amiga que confío (…) en nosotras. Pero… ¿sabés que me conforta? Que logramos culminar nuestra meta de la maestría, que al final es compartida con ustedes. Ella también la disfrutó y la sudó apoyándonos.
(…) Desde la distancia les expreso mis muestras de solidaridad, amistad, estima y respeto. Por favor me le das un abrazo cariñoso a Jesús, a Helena y a Joan. No existen palabras para poder expresar como me siento ahora…
Gracias por avisarnos.

Dorys M. Acuña
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Una persona com tu tendeix a l'eternitat

La Isabel ha apostat fort pel professorat jove, vetllant pel canvi generacional.
Ha esmerçat esforços en favor d'una universitat compromesa amb la societat.
Gràcies, Isabel!

Amb el seu estil proper, ha treballat per l'avenç d'algunes Didàctiques Específiques.
En l'àrea de Música –i parlo també en nom d'altres companyes del Departament– la seva col.laboració i generosa implicació ha estat una peça clau en la fonamentació de la Didàctica de la Música.
Gràcies, Isabel!

La última classe magistral ha estat acceptar i lligar la mort a la vida amb tanta dignitat.
Ha deixat molta serenor a les persones més properes i que més l'estimem.

Per tot això –i recollint les paraules d'en Leo que s'acaben de llegir–,  vull dir-te Isabel, mestre de mestres, que una persona com tu tendeix a l'eternitat, no es pot dir mai on arribarà la seva influència.

Moltes gràcies per tot!

Laia Viladot
Professora de Didàctica de la Música
Facultat de Ciències de l'Educació

Isabel, et seguim…


Hem tingut el privilegi de poder ser acompanyades per la Isabel en el trajecte dur i solitari que podia haver estat la realització de la tesi. Ens ha demostrat que amb valentia, força, constància i coneixement qualsevol repte està al nostra abast.

I ara, un temps més tard, la nostra companya-amiga ens deixa… Però nosaltres –i ella ho sabia– continuarem un dels seus objectius personals i professionals, treballar per a una facultat d'educació amb els trets següents:
     que potenciï el cooperativisme,
     que sigui democràtica, oberta, creativa i progressista,
     on tothom trobi el seu espai per ensenyar i aprendre, per investigar
     que vetlli, sobretot, per a una gran qualitat docent en la formació dels i de les mestres del futur.

Isabel et seguim…

Mar Morón
en nom de professores a qui la Isabel ha acompanyat en la realització de les seves tesis

A Isabel, mi maestra y amiga


He tenido el privilegio de ser alumno de Isabel. Y recordando mi andadura por la universidad, quiero rendir un sincero homenaje a la inteligencia con que mi maestra impartía sus clases, el rigor y la sistemática con que enfocaba su docencia, y el respeto que conquistaba día a día de todos nosotros, sus alumnos. Fue una excelente maestra, y como tal ha dejado una huella perenne en sus alumnos, algunos de los cuales hemos tenido el privilegio de irnos convirtiendo con el tiempo en testigos de su buen hacer fuera de las aulas.

Isabel mostró siempre una extraordinaria calidad humana en el trato con todos sus iguales, alumnos, amigos y familiares. Era especialmente sensible a todos los que de un modo u otro manifestábamos necesidades especiales. Se empeñó en buscar y en encontrar la persona que había detrás de cada alumno y supo hallar la manera de que nosotros construyéramos la auto-confianza que nos permitiera ganar en autonomía.

Aprendí con Isabel que los errores tienen tanto valor como los aciertos. Equivocarse es un derecho, y una oportunidad única para nuevos aprendizajes. Rectificar es una extraordinaria evidencia de que se aprende.

Isabel no sólo aplicaba una enseñanza inclusiva: la vivía con todas las fibras morales de su ser. El resto de sus alumnos y yo mismo estamos seguros de que ella querría que este acto de despedida fuese su última lección para todos nosotros: el testimonio de una vida por y para los demás, llevada a cabo generosamente y con un enorme compromiso hacia todos los que necesitábamos de su ayuda.

Isabel, siempre eficaz, siempre razonable, siempre entregada.

Isabel, gracias por la forma en que escogiste vivir, y por tu empeño en que los demás siguiéramos tu ejemplo.

De todo corazón, gracias.

Leo Caba
Mestre
Fou estudiant a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Niuessiana-Obra per piano

La Isabel em va ajudar molt i m'ha fet canviar a millor persona per la qual cosa m'agradaria estar present en el seu comiat, almenys simbòlicament. Com la distància m'ho impedeix, us proposo escoltar aquesta obra per piano que em recorda molt a la Isabel, perquè és la composició més dolça i apasionada que he escrit.

Joan Francesc Vidal
Estudiant de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB
                     Niuessiana
                     Composició: Joan Francesc Vidal         Interpretació al piano: Elisa Huguet





Una gran profesional y una gran mujer

(…) en mi dejó la imagen de una gran profesional y una gran mujer, digna de admiración y respeto.
(…)
Es admirable igual que aún en momentos de profundo dolor y tristezas se hayan acordado de las personas con quienes compartió tan poco tiempo pero a las que supo dar a quererse y que hoy sintamos que su perdida deja un vacio…

Ana Leticia Garmendía
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos mantendrán cerca y unidas

Sus recuerdos nos mantendrán cerca y unidas.

Belkis Flores
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Continuar lo que ella inició

(…) el ejemplo de ella seguirá siendo el principal motor que nos anime y mueva a este sencillo colectivo de mujeres y a ustedes para continuar la obra que Isabel inició y dejó adelantada.
Un fuerte abrazo y los mejores deseos que el espiritu de Isabel nos anime a todas.

Isabel Benavides
Vicerrectora Académica de la UNAN-Managua (Nicaragua)
Equipo UNAN Innova Docencia

Me apoyó cuando estuve en Barcelona

Isabel fue una persona que me apoyó mucho cuando estuve en Barcelona… y eso queda para siempre en los recuerdos

Franklin J. Solís
Profesor de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos ha enseñado valores

Cuando supe la noticia sólo recordé ese entusiamo y optimismo que nos proyectó Isabel (…).
Nos ha enseñado valores que nunca podré olvidar y eso la hace trascender como persona.

Isolda M. Jiménez
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

No olvidaremos su entusiasmo por el proyecto

Jamás olvidaremos su entusiasmo por el proyecto donde vino a aportar y a sembrar esa semilla de colaboracion que renació en ti y en otras personas que como tu, que estan dispuestas a continuar sembrando esperanzas, educación  (…)
Su presencia estará en cada actividad educativa que con amor y entusiamo realizemos (…)

Leana Espinoza
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)

La recordaremos con mucho cariño

Estoy segura que acá en Nicaragua Isabel tiene gente que la recordaremos siempre con mucho cariño.
Guardamos en nuestra memoria gratos e inspiradores recuerdos por que ella era una gran profesional y un ser humano especial.

Irenia Urruria
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Que la seva força i positivitat segueixi essent motor d'accions que encara puc fer


Per a mi la Isabel ha estat una mestra i una companya incondicional. Des del punt de vista professional, és una de les persones –entre d’altres– que més m’ha acompanyat, que més m’ha ensenyat i de qui més he après; hem treballat colze a colze. Cada vegada que he volgut donar un pas en una direcció, si ella em sabia ajudar, l'he trobada disposada amb atenció, temps, afecte, respecte, consideració… Sempre m'he sentit bé amb ella. En cap moment he sentit incomoditat. M'he sentit molt valorada i ajudada sense tenir la sensació que ella esperés mai cap recompensa.

M'ha ajudat a posar ordre, a mirar les coses des d'un altre vessant, a posar nom a les accions, als processos, a trobar punts de confluència amb altres àrees, a conèixer i aplicar el que es feia des d'altres dimensions de la didàctica. M'ha ensenyat a ordenar els textos, a separar el gra de la palla… M'ha escoltat molt, m’he sentit entesa i compresa i m'ha retornat les coses explicades també des d'uns altres referents.

Moltes coses que he fet aquests últims anys –ei, no ens n’oblidem, moltes de les que hem fet des de REMIS– no haurien estat possibles sense la Isabel. Jo crec que la música ha fet un pas endavant i ella n’ha estat una peça clau.

Tot i això, en aquests moments, la Isabel és més que tot això. És una vida que ha estat aquí, positiva i forta, que ha estimat i portat energia positiva... Jo què sé! Avui a estones em trobo malament, estic força marejada i no és que estigui malalta, no, és que la Isabel ja no hi és.

Jo crec que la vida no s'acaba aquí i penso que la Isabel està volant cap a camins de llum, mai no deixarà d'il·luminar-nos i la seva saviesa seguirà essent un referent.

Tant de bo que sapiguem donar continuïtat a la seva manera d'acompanyar les persones que volen i poden aprendre de nosaltres, les que tenim al costat i les que més podem i ens poden estimar. Tant de bo que tot allò que hem construït ajudi a molts a avançar, a trobar harmonia en les seves accions, a comprendre, a confiar; jo sento que aquesta és la manera com jo puc dir gràcies a la Isabel, guardar-li un espai al meu cor i afavorir que la seva força i positivitat segueixin essent el motor de moltes accions que, mentre visqui, jo encara puc fer.

Teresa Malagarriga
Professora de Didàctica de la Música
Dept. Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal, UAB

dimecres, 25 de gener del 2012

Las cosas no serán igual que antes

Ella representa para mí más que un referente de formación profesional (…)
No cabe duda que las cosas de aquí para adelante no serán igual que antes, ya que nuestra pérdida es insustituible. La presencia de Isabel así como su energía, espiritu de lucha, solidaridad, entre otras cualidades que le caracterizan nos hace falta.
(…) como un pequeño consuelo tengo la certeza que todo aquello que ella sembró en nosotros nos servirá de guía para continuar sus pasos.

Sugey Sequeyra
Profesora de la UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

El treball serà la manera de recordar la seva feina

Sento la pèrdua.
Espero que el treball que farem sigui la millor manera de recordar la seva feina.

Quim Campuzano
OAID-Oficina Autònoma Interactiva Docent
Equip UNAN Innova Docència

Cop dur

(…) És un cop dur per a tots els que hem conviscut tants anys amb ella a la facultat i sé que ho es de manera especial per a vosaltres, que hi heu compartit moltíssimes hores de treball i sobretot, amistat i afecte.

Maria Villanueva
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Sento la pèrdua…

Sento la pèrdua d'una companya i persona tan estimada per vosaltres ...
(…)
Una abraçada i ànims!

Remo Suppi
Comissionat Societat de la Informació (UAB)
Equip UNAN Innova Docència

Aprendizajes y solidaridad

Es lamentable y a la vez increíble la noticia. No queda más que recordar a Isabel por todos los aprendizajes que nos dejó y la gran solidaridad que tuvo en venir a Nicaragua a compartirlos.

Urania Vargas
Escuela de Cristal, Estelí (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Agradezco la dicha de haberla conocido

(…) sé lo difícil que es decir adiós a los que amamos pero como bien lo dices, una parte de ellos se queda con nosotros… en lo que compartimos y en lo que somos.
Recibo con mucho cariño este último abrazo que Isabel nos ha enviado y agradezco profundamente la dicha de haber conocido a ese gran ser humano que hoy se nos adelanta.
Por favor da un gran abrazo a Jesús de mi parte y para vos mi cariño entrañable

Jilma Pereyra
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos hará mucha falta

Aunque sabíamos lo que nos esperaba, aún así nos cae como agua fría esta noticia.
Desde ya, Isabel nos hará mucha falta.
Recuerdo como estaba pendiente de las noticias sobre Nicaragua, (…)
(…) una amistad para siempre, pero ahora diferente, sin tocar, sin un beso real, sin el abrazo de despedida y de bienvenida con cada viaje, sin la llamadita... Y aún así, seguramente, siempre cerca... recuerdos que nunca se borran.
(…) No tengo palabras, sólo lágrimas... expresan lo que siento.

Herman Van de Velde
Profesor de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
ABACOenRED    http://www.abacoenred.com/

Ella nos acompaña en cada recuerdo

(…) desde su más profundo amor por ella, ella le acompañará en cada recuerdo y en cada memoria suya sobre su hermosa amistad y cariño mutuo.
Hay una frase que a mi me gusta mucho que dice "No se muere cuando el corazón deja de latir, sino cuando los recuerdos dejan de existir"

Lizavetta Lanuza
Hotel La Riviera, Estelí (Nicaragua)

Model com a docent, com a investigadora i com a persona

Tots els que la coneixíem i varem treballar amb ella sabem de la seva enteresa, convicció, honestedat i fermesa en tot el que feia, creia i estimava.
Era, és i seguirà sent un model com a docent, com a investigadora i com a persona per a totes i tots.

Carles Monereo
Professor del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB
Grup SINTE

Un plaer estar amb ella durant aquests anys

La vida als "primers" (començant per l'"interdisciplinari"), les pràctiques de mestre i el lligam amb el màster experimental de secundària ha fet que la Isabel i jo mateix treballessim plegats.
Ha estat per a mi un plaer estar amb ella durant aquests anys.
La seva malaltia llarga i dura no ha fet possible una ballada a Cuba; ha emprès un altra viatge (sense ball, tota sola, i sense retorn). Ens hi veurem.

Quim Casal
Professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

¡Hasta luego!

Me sumo a ustedes en estos momentos de dolor por la partida de una amiga, una hermana, una compañera que perdurará en nuestros corazones y nuestras mentes por su calidad y calidez humana, una mujer que nos deja su ejemplo para asumir los retos y desafíos que cada día tenemos que enfrentar para asegurar una educación de calidad a la niñez, a la juventud, a los profesionales.
Desde Nicaragua, desde esta Insitución la UNAN-Managua le decimos a Isabel hasta luego, su memoria estará presente porque ella ha sido parte del crecimiento y desarrollo que hemos alcanzado. Una flor para Isabel nuestra amiga común.

Monchita Rodríguez
Vicerrectora General de la UNAN-Managua (Nicaragua)

Si no hagués estat per tu…

Si no hagués estat pel convenciment, la insistència perseverant i la capacitat de persuasió de la Isabel, jo mai no hagués presentat el meu curriculum per a obtenir una plaça de professora a l'antiga Escola de Mestres "St. Cugat" de la UAB, avui integrada a la Facultat de Ciències de l'Educació. Amb els seus clars i obscurs –més clars que obscurs–, aquesta ha estat una decisió molt significativa per mi en el camp professional i personal.
La tasca a la UAB ha estat extensa, densa i en conjunt gratificant. Està clar que hi ha hagut dificultats, contrarietats i algun disgust o desencís. Però…, els platerets de la balança es decanten a favor de les experiències professionals interessants, de les relacions professionals satisfactòries i de la construcció d'algunes amistats extraodinàries.
Gràcies, Isabel, per empènyer-m'hi!

Si no hagués estat pel convenciment, la insistència perseverant i la capacitat de persuasió de la Isabel –ajudada per l'entusiasme i de la professora Monchita, aleshores degana de la FAREM-Estelí (Facultat Regional Multidisciplinaria de Estelí)–, tampoc mai no hagués acceptat participar en un projecte univesitari a Nicaragua. Aquesta també ha estat una decisió molt significativa per mi en el camp professional i personal.
Des d'aleshores les meves anades a Nicaragua han estat regulars, els projectes en què participo –alguns d'ells heretats de la Isabel– s'han multiplicat. Hi he conegut institucions, projectes i professionals ben interessants. Hi he fet un munt d'amistats.
Gràcies, Isabel, per empènyer-m'hi!

Lourdes Molina
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB
Companya i amiga

dimarts, 24 de gener del 2012

Isabel, ara voldria...


Isabel, ara voldria...  

Isabel, ara voldria haver quedat amb tu per iniciar una tasca, una d'aquelles que són fruit de la utopia, de les quals pot participar tothom i sempre, perquè no tenen data de caducitat ni drets d'admissió.

Ara voldria trobar-te pels camins que serpentegen entre aules de la facultat per robar temps al temps i fer un parèntesi al tragí de tants anys. Seuríem sobre la gespa i deixaríem lliscar les paraules pausadament. Escamparíem els sons del silenci per l'espai, perquè arribessin a tothom i sempre més.

Ara voldria ser en una plaça (potser la de les oliveres) envoltades d'estudiants d'ahir, d'avui i de demà, sense horaris, sense temps. Escoltaríem en les seves converses la búsqueda de respostes a tot allò que no els vam saber orientar perqué nosaltres també les buscàvem.

Ara voldria passejar per la sorra de la platja com hem fet algunes vegades, com ho han fet i ho faran tanta i tanta gent. Els nostres peus deixaríen petjades que es confondríen fins a formar un tapís de relleus. Bocins de pensaments barrejaríen amb d'altres, mirades que esdevindrien una sola mirada, pensaments entre milers de pensaments.

Ara voldria, Isabel, abraçar-te. Fusionar només en una, totes les que ens hem fet i les que ens hem perdut. Una abraçada on càpiguen les de totes les persones que s'estimen.

Àngels Prat i Pla
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació, UAB
Companya i amiga

Gràcies, Isabel!

Gràcies, Isabel!
Per la teva amistat; per les estones i activitats compartides; per la teva disponibilitat; per la teva professionalitat; per la teva empatia; per la teva solidaritat; per la teva constància; pels teus tocs d'atenció; pel teu suport; per les complicitats mútues; per… tantes i tantes coses!

Lourdes Molina
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació, UAB
Companya i amiga

La nostra estimada companya i amiga

La nostra estimada companya i amiga Isabel Gómez Alemany ha mort serenament aquesta tarda.

És d'admirar l'enteresa i esperit de superació amb què ha lluitat durant aquest darrer any per guanyar temps a la malaltia.
De fet, amb la mateixa força, rigor, "tossuderia", delicadesa, tendresa, solidaritat,... que sempre han impregnat la seva vida personal i professional.

Quantes coses estroncades!

El seu record i tot el que en cadascú de nosaltres hi ha d'ella ens empeny a contribuir per tirar endavant les seves il.lusions, els seus projectes.