Los caminos de la memoria

El 25 d'abril de 2010, la Isabel ens recomanava en un correu electrònic: s'ha de veure, abans que la treguin.
Es referia a la pel.lícula Los caminos de la memoria de José Luis Peñafuerte.

 Los caminos de la memoria

Quanta enyorança! Quanta companyia! Quanta força!

Fa una setmana que sóc a Estelí (Nicaragua).

Aquí un munt de coses en fan pensar en la Isabel.
La caseta d'aquí el davant de casa en Herman on vàrem viure juntes quinze dies.
Els itineraris pel carrers. El súper i el mercat on feiem la compra. Les botigues amb el caramull de coses que ens sorprenien.
El restaurant de "el cubano" –"Rincon piñareño"– on ella tant li agradava anar a menjar.
L'hospitalitat i amabilitat de la gent nica que juntes gaudíem i comentàvem.
Qüestions socials, polítiques i educatives.
La FAREM i el seu personal. Les, i el, estudiants del Màster
Les converses amb amigues i amics.
Els projectes compartits als que ella em va empènyer.
Quan escric correus explicant el que faig que ella sempre contestava immediatament, donant-me idees, matissant coses, animant a seguir,...
Les sortides fora ciutat. Ahir vaig anar a la Garnacha; pel camí recordava com havia gaudit ella d'aquell paissatge.

Quanta enyorança! Però també, quanta companyia i força em dóna pensar en ella!

Lourdes Molina

Sempre la vaig sentir propera

No recordo exactament quan vaig conèixer la Isabel. Segurament era cap a mitjans dels 80. Era amiga de la Maite Mauri, estava en grups de recerca amb en César Coll i sempre va ser amb mi molt agradable. El que sí recordo molt bé, és que ella va ser una de les persones que em va animar a provar el món de la docència universitària. Amb el seu recolzament, em vaig animar a demanar una plaça d'associada que hi havia al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB. Allà hi vaig estar sis anys, on vaig aprendre molt i on vaig conèixer –bé potser hauria de dir, identificar, ja que per nom ja les coneixia–, a la Lourdes, la Carme, la Rosa, la Clara, la Mercè...
No vaig compartir directament grups de docència amb la Isabel, ja que en aquells moments ella donava classes a Educació Musical i jo prioritàriament a Educació Física, però sempre la vaig sentir propera, interessada pel coneixement de la pràctica d'intervenció psicopedagògica que jo tenia i sempre a punt per ajudar-me en allò que li demanava.
Després jo vaig deixar la Universitat i ens vam distanciar una mica, malgrat que ens vam retrobar perquè vam anar a viure al mateix barri i alguns cops –ara lamento que no hagin estat més– ens vam trobar i vam parlar de la meva feina, de la Universitat, dels fills, de la seva afició al ball, de la meva afició a la música, del Poblenou....
Gràcies Isabel per tot el que has aportat.

Eulàlia Bassedas
Assessora psicopedagògica
EAP Nou Barris, Barcelona

Alguns records

Alguns records que tinc de la Isabel:
Entrà a treballar a l'Escola de Mestres Sant Cugat, l'any 1974, quan jo hi portava un any. Compartírem experiències amb ella no sols en la formació de mestres sinó també com a psicòlegs escolars a l'escola Proa de Barcelona.
Anàrem juntes, amb més gent de la unitat de Psicologia, a la Habana (Cuba) a un Congrés de Salut. Fou molt interessant per a nosaltres que començàvem la tasca de formació de mestres.
La recordo quan treballava a l'escola Bellaterra, com a mestra, per tal de tenir més pràctica professional.
A part de la docència i la recerca, no defugí la gestió. Fou coordinadora del departament de Psicosociopedagogia de l'Escola de Mestres, vicedegana de la Facultat de Ciències de l'Educació, cap de la unitat de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Facultat de Ciències de l'Educació, coordinadora del postgrau de Psicologia que organitzàrem amb professorat de Psicologia de la Facultat Regional Multidisciplinària d'Estelí, a Nicaragua.
Vàrem ser les dues primeres persones de la unitat que anàrem a Estelí a fer les classes presencials del postgrau.
Compartirem durant 12 dies classes, estudiants, apagades de llum, residència, passejades, turisme, etc.
Sempre ha sigut molt responsable i molt treballadora. Aquest viatge m'acabà de confirmar les seves capacitats humanes i professionals.
M'he quedat amb un bon record dels moments que he compartit amb ella.

Carme Angel
Professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació
Faculttat de Ciències de l'Educació
Universitat Autònoma de Barcelona
Companya i amiga

All is well

Gillian Connor, una muy buena común amiga de Isabel y mía, me ha enviado esta preciosa poesía que me ha ayudado a soportar y a mitigar un poco el dolor de la ausencia de Isabel.
Jesús Enfedaque

All Is Well
Death is nothing at all,
I have only slipped into the next room
I am I and you are you
Whatever we were to each other, that we are still.
Call me by my old familiar name,
Speak to me in the easy way which you always used
Put no difference in your tone,
Wear no forced air of solemnity or sorrow
Laugh as we always laughed at the little jokes we enjoyed together.
Play, smile, think of me, pray for me.
Let my name be ever the household word that it always was,
Let it be spoken without effect, without the trace of shadow on it.
Life means all that it ever meant.
It is the same as it ever was, there is unbroken continuity.
Why should I be out of mind because I am out of sight?
I am waiting for you, for an interval, somewhere very near,
Just around the corner.

All is well, By Henry Scott Holland (1847-1918)

All is well

Semblança professional de la Isabel

Al web del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació, trobareu aquesta breu semblança professional de la Isabel

SEMBLANÇA PROFESSIONAL D’ISABEL GÓMEZ ALEMANY
Professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació

Qui va conèixer la Isabel durant el seus anys d’estudiant –a finals dels seixanta del s. XX– sap que ja llavors era una treballadora a temps complet. Tenaç i eficient.

Ni que no fossim del mateix curs, la consideràvem una estudiant excel·lent. Entre classe i classe, te la trobaves capbussada en els llibres o en els apunts. Sovint estudiant cooperativament amb alguna companya. Coincidíem a la biblioteca, als passadissos o al claustre de Lletres de l’antic edifici de la Universitat de Barcelona a la Plaça Universitat. Ella mai no estava ociosa; semblava no permetre’s un moment de descans.

A hores d’ara, algunes i alguns de nosaltres hem compartit tantes coses que es fa difícil anomenar-les totes: feina, projectes, tasques, afanys, il·lusions, expectatives. Alguns assumptes han estat reeixits; d’altres han quedat en projecte; algun n’hi ha que ha fet fallida. Però… la tenacitat, la perseverància i l’eficàcia que ja apuntaven en aquella jove estudiant sempre han caracteritzat la participació activa i compromesa de la Isabel en tot el que ha fet.

Treballadora com la que més. Sempre disposada a aprofundir i a anar un xic més enllà. Defensora de conceptes i criteris que l’han convençut, fonamentant-los i argumentant-los amb rigor i professionalitat.

Incansable per impulsar i contribuir a què els equips de treball comparteixin, avancin i produeixin. Impulsora del treball interdisciplinar i de la coordinació entre la Psicologia de l’Educació i les Didàctiques Específiques.

Partícep de la gestió de la Facultat de Ciències de l’Educació, com també de la formulació i reformulació de plans d’estudi, de l’elaboració i coordinació de propostes de treball amb l’estudiantat.

Preocupada per a què les, i els, estudiants aprenguin de forma significativa i funcional; que ho facin cooperativament; que desenvolupin actituds d’estudi rigorós, de recerca, de treball en equip.

Punt de recolzament important per a qui ha acompanyat en la realització de les seves tesis. Ha apostat pel relleu generacional, donant suport al professorat jove en el camí costerut de construir-se un itinerari professional a la universitat, reivindicant i cercant escletxes perquè puguin obtenir un espai en el Departament.

Conscient de la importància de la formació integral d’infants i joves, ha defensat i practicat el treball coordinat entre diverses àrees del saber en el marc de l’ensenyament primari, secundari i universitari. Conjuntament amb professorat de Didàctiques Específiques de l’Especialitat de Mestre d’Educació Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació, han ofert a l’estudiantat iniciatives de treball coordinat; ha format part d’equips de práctica reflexiva interdisciplinar amb professionals de l’educació; ha participat en projectes de recerca on conflueixen i s’entreteixeixen aportacions des de la Psicologia de l’Educació i des d’algunes Didàctiques Específiques

Mestre de mestres. Treballant colze a colze amb professionals de l’educació. Defensora d’una universitat arrelada i compromesa amb la societat.

Capdavantera, difusora i practicant del treball cooperatiu.

Compromesa personalment, professionalment i socialment. En l’àmbit proper, en la universitat, en el departament, en el barri, en la ciutat, en el país, en el món. Amb la família; amb les amistats; amb els equips de treball; amb l’estudiantat; amb professionals de l’educació; amb…

Com expressava l’Àngels Prat –professora de Didàctica de la Llengua i companya de la facultat de Ciències de l’Educació–, en l’acte de comiat de la Isabel:

Isabel, ara voldríem quedar amb tu per iniciar una tasca… 

Isabel, ara voldríem trobar-te pels camins que serpentegen entre les aules… 

Ara voldríem…

Publicacions; experiències i sabers compartits; treball conjunt amb mestres i altres professionals de l’educació; participació en equips de recerca; cursos en diverses contrades;… Tot allò que d’ella està en nosaltres, procurarem difondre-ho. Com deia la Laia Viladot, una altra de les companyes de facultat –professora de Didàctica de la Música, d’entre les joves que faran el relleu generacional–, no podem saber on arribarà la seva influència.

Gràcies, Isabel! Per la teva tasca; pel teu suport i acompanyament; per la teva empatia; per la teva solidaritat; per la teva professionalitat…

Bellaterra, gener del 2012

Lourdes Molina Simó

Dpt. De Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació

Universitat Autònoma de Barcelona

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències.

Me hizo sentir en casa

Isabel es y siempre será una persona muy especial en mi vida, durante la primera fase de la maestría fue mi tutora, aún en la distancia, acompañó mi proceso de aprendizaje de forma tan cercana, exigente y respetuosa que cambió mi manera de enfrentarme a los retos y a mis temores...

Durante mi estadía en Barcelona fue la primera persona que me hizo sentir en casa preparando una paella deliciosa en un ambiente cálido y familiar que siempre recordaré con gran cariño.

Queda con nosotros/as su calidad humana, su alegría al bailar salsa, su constancia y empeño por la calidad en lo académico y tantas cosas más…

¡Gracias Isabel!!!!

Jilma Pereyra
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

L'èxit i el fracàs a l'escola, o de l'escola

                                           
El capítol emès ahir del programa "Mestres" a TV3 hagués interessat a la Isabel.
Es planteja la no identificació de l'èxit amb les notes que s'obtenen.
"L'èxit –diu un dels mestres– és que cada noi i noia facin el màxim del que poden fer"
Un altre es pregunta irònicament si l'escola ha de ser un lloc de capacitació de la ciutadania o un lloc de selecció de personal.
Es destaca la importància de posar mitjans perquè tothom pugui progressar, com també de valorar els processos sense fer servir un únic llistó de mesura.
D'alguna manera hem de considerar que, si potenciem que els infants i joves participin del propi procés d'aprenentatge, l'èxit pot ser un èxit a mida que faci sentir a cadascú quin, i com, ha estat el seu progrés.

"Mestres" a TV3: L'èxit i el fracàs, emissió 7 febrer de 2012

Copa i ball, Isabel

                                                    A Isabel Gómez Alemany

Rosa lleu de somriure tenaç, dolç,
ulls clars, bombolla daurada de cava,
de paciència inescrutable, sotjava
aquells moments, aquell maldar tot sols,

quan confrontàvem, forts de fe, projectes
(el nostre avui demà), teixint sentit
i construint-lo amb coratge infinit,
també amb marrades i camins no rectes,

cap al designi fix, amb voluntat
i decisió i esperit de sana lluita.
Fràgil grandesa, amiga nostra, ancorada

en l’esforçat aprendre a fer una ruta
on ni el teu moure’t ple de vida en dansa
ni el teu jo lleu i fort hi són mesquins

per al dia esperat que amor prepara!

                                                                     Pere Solà i Gussinyer, gener 2012

La petja perdurarà

No tinc força per escriure.
Vaig tenir l’oportunitat d’estar els darrers temps al costat de la Isabel, tant personalment com professionalment. Ella sap el que sento per ella i com he après al seu costat. La petja perdurarà per l’eternitat.

Amics i amigues, companys i companyes, familiars, coneguts, ... de la Isabel si necessiteu quelcom ja sabeu on trobar-me: marta.fuentes@uab.cat

Gràcies a tots per la vostra presència!

Marta Fuentes Agustí
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB
Companya i amiga

Versión en castellano:

Sensible, compromesa i discreta

Seguint aquest blog comprens la classe de persona que ha estat la Isabel, sensible, compromesa i discreta. Estic segura que a ella li haguès agradat moltíssim.

Asún Martínez
Professora de Secundària

Sentido del humor delicado y gracioso

Será muy difícil olvidar a una persona tan menuda pero de una fortaleza interna extraordinaria, con un sentido del humor delicado y gracioso.
Pero a la vez ha tenido la dicha de compartir tantos momentos con Isabel (…)
Es un ejemplo a seguir indudablemente, y seguirá en nuestros recuerdos.

M. Eugenia Parajón
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Teníamos ese sueño

La noticia de la partida sin retorno de mi querida maestra y amiga, me ha sorprendido mucho. Me cuesta creerlo. Hace menos de un mes hablé con ella por Skype y aunque me contó que nuevamente la enfermedad se complicaba, la vi aún con entusiasmo y esperanza. Creo que, aunque quizás lo sospechaba, me negaba a creer que esto ocurriera.

(…) se produjo un vínculo muy fuerte entre nosotras, nos entendíamos muy bien como maestra y pupila, nos complementábamos perfectamente en lo profesional y así, mientras íbamos trabajando, también conversábamos de nuestras vidas y nuestras dificultades, ella me apoyó e inspiró mucho. Desde que la conocí la encontré especial. Yo la admiraba y la quería. (…)

Yo también le agradezco a ella todos los momentos que compartimos y su gran ejemplo de fortaleza, solidaridad y amor, su interés genuino por las personas…su sabiduría, su capacidad de escuchar, valorar y estimular. Fue un privilegio conocerla y compartir con ella. Creo que más o menos en julio de 2010 le escribí una carta donde le expresé mi agradecimiento y le animaba a mejorarse para que vengan a Chile con Jesús, le dije que me gustaría poder retribuir todo lo que ella me entregó, recibiéndola aquí y mostrándole mi país… teníamos ese sueño.

Siento una profunda pena, pero coincido contigo en que mucho de ella quedó en mí, su influencia en lo profesional y personal me marcó. Así que completamente de acuerdo contigo en que nosotras que quedamos aquí, continuaremos su legado en el tiempo y en el espacio. También a mí su ejemplo me dará fuerzas para seguir siendo cada día mejor persona y mejor profesional.

Marly Casanova
Profesora Universidad en Chile

La portaré amb mi a la "motxilleta" de les experiències

(…) La Isabel sempre ha estat un referent per a mi, en aquests deu anys que ens vam conèixer. Sempre li he tingut una gran estima. M'ha aportat molts coneixements i valors com a persona. La porto i la portaré amb mi en aquesta motxilleta que portem tots a la nostra esquena i que recull les experiències de la nostra vida.

Alicia García Colomo