dijous, 26 de gener de 2012

Que la seva força i positivitat segueixi essent motor d'accions que encara puc fer


Per a mi la Isabel ha estat una mestra i una companya incondicional. Des del punt de vista professional, és una de les persones –entre d’altres– que més m’ha acompanyat, que més m’ha ensenyat i de qui més he après; hem treballat colze a colze. Cada vegada que he volgut donar un pas en una direcció, si ella em sabia ajudar, l'he trobada disposada amb atenció, temps, afecte, respecte, consideració… Sempre m'he sentit bé amb ella. En cap moment he sentit incomoditat. M'he sentit molt valorada i ajudada sense tenir la sensació que ella esperés mai cap recompensa.

M'ha ajudat a posar ordre, a mirar les coses des d'un altre vessant, a posar nom a les accions, als processos, a trobar punts de confluència amb altres àrees, a conèixer i aplicar el que es feia des d'altres dimensions de la didàctica. M'ha ensenyat a ordenar els textos, a separar el gra de la palla… M'ha escoltat molt, m’he sentit entesa i compresa i m'ha retornat les coses explicades també des d'uns altres referents.

Moltes coses que he fet aquests últims anys –ei, no ens n’oblidem, moltes de les que hem fet des de REMIS– no haurien estat possibles sense la Isabel. Jo crec que la música ha fet un pas endavant i ella n’ha estat una peça clau.

Tot i això, en aquests moments, la Isabel és més que tot això. És una vida que ha estat aquí, positiva i forta, que ha estimat i portat energia positiva... Jo què sé! Avui a estones em trobo malament, estic força marejada i no és que estigui malalta, no, és que la Isabel ja no hi és.

Jo crec que la vida no s'acaba aquí i penso que la Isabel està volant cap a camins de llum, mai no deixarà d'il·luminar-nos i la seva saviesa seguirà essent un referent.

Tant de bo que sapiguem donar continuïtat a la seva manera d'acompanyar les persones que volen i poden aprendre de nosaltres, les que tenim al costat i les que més podem i ens poden estimar. Tant de bo que tot allò que hem construït ajudi a molts a avançar, a trobar harmonia en les seves accions, a comprendre, a confiar; jo sento que aquesta és la manera com jo puc dir gràcies a la Isabel, guardar-li un espai al meu cor i afavorir que la seva força i positivitat segueixin essent el motor de moltes accions que, mentre visqui, jo encara puc fer.

Teresa Malagarriga
Professora de Didàctica de la Música
Dept. Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal, UAB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada