Se me hace dificil ahorita encontrar palabras

Se me hace dificil ahorita encontrar palabras... le envío un abrazo fuerte para seguir con Isabel y todos los momentos vividos, compartidos con ella, los suyos y los nuestros...

Alba Mara Maldonado
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

La seva fortalesa i la seva generositat

(…) em té absolutament commoguda la seva fortalesa i la seva generositat

Teresa Mauri
Professora de la UB
Companya i amiga

Es de esas personas especiales

Qué pena que Isabel haya tenido que partir. Quizás no compartí mucho tiempo con ella, pero creo que ella es de esas personas especiales que fácilmente conquistan el agrado y la admiración de quienes tienen el gusto de conocerlas.
(…) nos queda la satisfacción de todo lo compartido y aunque las personas desaparecen físicamente, los sentimientos hacia ellas permanecen íntegros a lo largo del tiempo.

Yani Leydi González
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Continua caminant, com a ella segur li agradaria que fessis

La Isabel ha estat un pilar fonamental per molta gent, no només per la seva saviesa sinó per la seva enorme qualitat humana, ajuda desinteressada... qué t'he de dir!
Suposo que per tu és el començament d'una altra època, on segur notaràs la falta del teu "referent". Sent, experimenta amb el que t'arriba i ressona i continua caminant, com a ella segur li agradaria que fessis.

Jèssica Pérez
Correu adreçat a la Laia qui va tenir a la Isabel com a directora de tesi

Su legado queda conmigo

Su legado queda conmigo, mismo, que no desaprovecharé en mi vida profesional y personal.

Emma Azucena Huete
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Galeria fotogràfica "El Paraigua"

La Isabel ha estat membre de la colla caminaire "El Paraigua" un munt d'anys.

Isabel ha sido del grupo senderista "El Paraigua" un montón de años

Galeria fotogràfica publicada en "El Paraigua"

Web de "El Paraigua"

No se rendía a pesar de las dificultades

(…) es una mujer que nos dio una gran prueba de fortaleza y de no rendirse a pesar de las dificultades.

Alma Iris Pérez
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos dejó un gran legado de conocimiento

(…) Los momentos que compartí con ustedes fueron inolvidables. Aún estando tan lejos, nos dejó un gran legado de conocimiento.

Jairo José Rivera
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Ara traspassarà fronteres temporals

Ara ens toca --parafrassejant les paraules d'ahir de la Laia-- fer trascendir a la Isabel a l'eternitat. La seva influència, que ja ha traspassat fronteres geogràfiques, ara traspassarà fronteres temporals per mitjà del llegat que ens ha deixat i que nosaltres farem viure.

Para nuestra amiga y maestra

Me consternó el saber esta noticia (…) para nuestra amiga y maestra una oración al Santísimo.

Ada Luz Torres
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Intento escribir pero no puedo

Intento escribir pero no puedo. Sólo quisiera estar cerca de usted y que un abrazo fuerte y profundo pudiera transmitir todo…

Fátima Castilblanco
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Me he quedado sin palabras

Me entristece mucho esa noticia (…) me he quedado sin palabras (…) nuestra amiga y compañera, a quien siempre recordaremos.

Damaris Rodríguez
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Un altre llegat de la Isabel

Sí [Laia], l'acte ha estat emocionant i, com ha propossat en Joan (fill de la Isabel), reconfortant.

(…)
Cada objecte o cada paraula referida a ella; cada pensament sobre coses fetes conjuntament, sobre suports mutus o, fins i tot, sobre "advertiments" que una ha fet a l'altre o l'altra a l'una i tantes altres coses em fan sentir com "desemparada". Qui em donarà l'empenta per seguir determinats projectes? Qui no em permetrà baixar del carro quan sembla que les coses estan encallades? Qui em farà de "sparring"? Qui em suggerirà com i què fer, ... de la mateixa manera que ho feia ella?

A nivell personal: les converses, les anades al cinema, el suport mutu, el saber que sempre hi pots comptar,...

Uf!! Sé que puc. Sé que potser només pensant en ella podré. Però, és una bona gaita!

Com em deia l'altra dia la Marta, aquests dies la Isabel ens està unint.
Per a mi han estat dies dolorosos però també d'incorporar noves persones en el meu ventall de persones pròximes. Un altre llegat de la Isabel.

Lourdes Molina
Companya i amiga

El millor homenatge que li podem fer

Tirar endavant el projecte que amb tanta il·lusió va engegar la Isabel és el millor homenatge que li podem fer.

Montse Fernández
Equip UNAN Innova Docència

Molt activa i amb un posicionament potent davant del món

Sempre la recordaré [a la Isabel] per un viatge que vàrem fer d'una setmana per Holanda i Bèlgica amb tren, conjuntament amb d'altres professors. Va ser molt intens i em va quedar la imatge d'una Isabel molt activa i amb un posicionament potent davant del món. També la tinc present, quan penso en les converses d'anglès i per altres estones que vàrem compartir.

Montse Rifà
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Han dejado huellas inolvidables en mi vida

Ustedes están y seguirán eternamente en mi corazón. USTEDES HAN DEJADO HUELLAS INOLVIDABLES EN MI VIDA

Maritza Benavidez
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

La Isabel era així de completa!

[L'acte de comiat] ha estat un acte preciós, molt pensat, compensat, trist inevitablement, però carregat d'emotivitat, estima i companyerisme. S'ha parlat de molts temes, i és que la Isabel era així de completa! Quina sort poder-la acomiadar, així, també.

Laia Viladot
Professora de Didàctica de la Música de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Isabel, estàs en nosaltres

En record de la Isabel, us oferim aquest video que ella mateixa va demanar que fos editat

La disfrutó y la sudó apoyándonos

Me impactó tanto la noticia y me entristeció. Lloré porque no podré volver a ver a una excelente mujer y amiga que confío (…) en nosotras. Pero… ¿sabés que me conforta? Que logramos culminar nuestra meta de la maestría, que al final es compartida con ustedes. Ella también la disfrutó y la sudó apoyándonos.
(…) Desde la distancia les expreso mis muestras de solidaridad, amistad, estima y respeto. Por favor me le das un abrazo cariñoso a Jesús, a Helena y a Joan. No existen palabras para poder expresar como me siento ahora…
Gracias por avisarnos.

Dorys M. Acuña
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Una persona com tu tendeix a l'eternitat

La Isabel ha apostat fort pel professorat jove, vetllant pel canvi generacional.
Ha esmerçat esforços en favor d'una universitat compromesa amb la societat.
Gràcies, Isabel!

Amb el seu estil proper, ha treballat per l'avenç d'algunes Didàctiques Específiques.
En l'àrea de Música –i parlo també en nom d'altres companyes del Departament– la seva col.laboració i generosa implicació ha estat una peça clau en la fonamentació de la Didàctica de la Música.
Gràcies, Isabel!

La última classe magistral ha estat acceptar i lligar la mort a la vida amb tanta dignitat.
Ha deixat molta serenor a les persones més properes i que més l'estimem.

Per tot això –i recollint les paraules d'en Leo que s'acaben de llegir–,  vull dir-te Isabel, mestre de mestres, que una persona com tu tendeix a l'eternitat, no es pot dir mai on arribarà la seva influència.

Moltes gràcies per tot!

Laia Viladot
Professora de Didàctica de la Música
Facultat de Ciències de l'Educació

Isabel, et seguim…

Hem tingut el privilegi de poder ser acompanyades per la Isabel en el trajecte dur i solitari que podia haver estat la realització de la tesi. Ens ha demostrat que amb valentia, força, constància i coneixement qualsevol repte està al nostra abast.

I ara, un temps més tard, la nostra companya-amiga ens deixa… Però nosaltres –i ella ho sabia– continuarem un dels seus objectius personals i professionals, treballar per a una facultat d'educació amb els trets següents:
     que potenciï el cooperativisme,
     que sigui democràtica, oberta, creativa i progressista,
     on tothom trobi el seu espai per ensenyar i aprendre, per investigar
     que vetlli, sobretot, per a una gran qualitat docent en la formació dels i de les mestres del futur.

Isabel et seguim…

Mar Morón
en nom de professores a qui la Isabel ha acompanyat en la realització de les seves tesis

A Isabel, mi maestra y amiga

He tenido el privilegio de ser alumno de Isabel. Y recordando mi andadura por la universidad, quiero rendir un sincero homenaje a la inteligencia con que mi maestra impartía sus clases, el rigor y la sistemática con que enfocaba su docencia, y el respeto que conquistaba día a día de todos nosotros, sus alumnos. Fue una excelente maestra, y como tal ha dejado una huella perenne en sus alumnos, algunos de los cuales hemos tenido el privilegio de irnos convirtiendo con el tiempo en testigos de su buen hacer fuera de las aulas.

Isabel mostró siempre una extraordinaria calidad humana en el trato con todos sus iguales, alumnos, amigos y familiares. Era especialmente sensible a todos los que de un modo u otro manifestábamos necesidades especiales. Se empeñó en buscar y en encontrar la persona que había detrás de cada alumno y supo hallar la manera de que nosotros construyéramos la auto-confianza que nos permitiera ganar en autonomía.

Aprendí con Isabel que los errores tienen tanto valor como los aciertos. Equivocarse es un derecho, y una oportunidad única para nuevos aprendizajes. Rectificar es una extraordinaria evidencia de que se aprende.

Isabel no sólo aplicaba una enseñanza inclusiva: la vivía con todas las fibras morales de su ser. El resto de sus alumnos y yo mismo estamos seguros de que ella querría que este acto de despedida fuese su última lección para todos nosotros: el testimonio de una vida por y para los demás, llevada a cabo generosamente y con un enorme compromiso hacia todos los que necesitábamos de su ayuda.

Isabel, siempre eficaz, siempre razonable, siempre entregada.

Isabel, gracias por la forma en que escogiste vivir, y por tu empeño en que los demás siguiéramos tu ejemplo.

De todo corazón, gracias.

Leo Caba
Mestre
Fou estudiant a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Niuessiana-Obra per piano

La Isabel em va ajudar molt i m'ha fet canviar a millor persona per la qual cosa m'agradaria estar present en el seu comiat, almenys simbòlicament. Com la distància m'ho impedeix, us proposo escoltar aquesta obra per piano que em recorda molt a la Isabel, perquè és la composició més dolça i apasionada que he escrit.

Joan Francesc Vidal
Estudiant de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

                     Niuessiana

                     Composició: Joan Francesc Vidal         Interpretació al piano: Elisa Huguet

 

Una gran profesional y una gran mujer

(…) en mi dejó la imagen de una gran profesional y una gran mujer, digna de admiración y respeto.
(…)
Es admirable igual que aún en momentos de profundo dolor y tristezas se hayan acordado de las personas con quienes compartió tan poco tiempo pero a las que supo dar a quererse y que hoy sintamos que su perdida deja un vacio…

Ana Leticia Garmendía
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos mantendrán cerca y unidas

Sus recuerdos nos mantendrán cerca y unidas.

Belkis Flores
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Continuar lo que ella inició

(…) el ejemplo de ella seguirá siendo el principal motor que nos anime y mueva a este sencillo colectivo de mujeres y a ustedes para continuar la obra que Isabel inició y dejó adelantada.
Un fuerte abrazo y los mejores deseos que el espiritu de Isabel nos anime a todas.

Isabel Benavides
Vicerrectora Académica de la UNAN-Managua (Nicaragua)
Equipo UNAN Innova Docencia

Me apoyó cuando estuve en Barcelona

Isabel fue una persona que me apoyó mucho cuando estuve en Barcelona… y eso queda para siempre en los recuerdos

Franklin J. Solís
Profesor de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos ha enseñado valores

Cuando supe la noticia sólo recordé ese entusiamo y optimismo que nos proyectó Isabel (…).
Nos ha enseñado valores que nunca podré olvidar y eso la hace trascender como persona.

Isolda M. Jiménez
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

No olvidaremos su entusiasmo por el proyecto

Jamás olvidaremos su entusiasmo por el proyecto donde vino a aportar y a sembrar esa semilla de colaboracion que renació en ti y en otras personas que como tu, que estan dispuestas a continuar sembrando esperanzas, educación  (…)
Su presencia estará en cada actividad educativa que con amor y entusiamo realizemos (…)

Leana Espinoza
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)

La recordaremos con mucho cariño

Estoy segura que acá en Nicaragua Isabel tiene gente que la recordaremos siempre con mucho cariño.
Guardamos en nuestra memoria gratos e inspiradores recuerdos por que ella era una gran profesional y un ser humano especial.

Irenia Urruria
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Que la seva força i positivitat segueixi essent motor d'accions que encara puc fer

Per a mi la Isabel ha estat una mestra i una companya incondicional. Des del punt de vista professional, és una de les persones –entre d’altres– que més m’ha acompanyat, que més m’ha ensenyat i de qui més he après; hem treballat colze a colze. Cada vegada que he volgut donar un pas en una direcció, si ella em sabia ajudar, l'he trobada disposada amb atenció, temps, afecte, respecte, consideració… Sempre m'he sentit bé amb ella. En cap moment he sentit incomoditat. M'he sentit molt valorada i ajudada sense tenir la sensació que ella esperés mai cap recompensa.

M'ha ajudat a posar ordre, a mirar les coses des d'un altre vessant, a posar nom a les accions, als processos, a trobar punts de confluència amb altres àrees, a conèixer i aplicar el que es feia des d'altres dimensions de la didàctica. M'ha ensenyat a ordenar els textos, a separar el gra de la palla… M'ha escoltat molt, m’he sentit entesa i compresa i m'ha retornat les coses explicades també des d'uns altres referents.

Moltes coses que he fet aquests últims anys –ei, no ens n’oblidem, moltes de les que hem fet des de REMIS– no haurien estat possibles sense la Isabel. Jo crec que la música ha fet un pas endavant i ella n’ha estat una peça clau.

Tot i això, en aquests moments, la Isabel és més que tot això. És una vida que ha estat aquí, positiva i forta, que ha estimat i portat energia positiva... Jo què sé! Avui a estones em trobo malament, estic força marejada i no és que estigui malalta, no, és que la Isabel ja no hi és.

Jo crec que la vida no s'acaba aquí i penso que la Isabel està volant cap a camins de llum, mai no deixarà d'il·luminar-nos i la seva saviesa seguirà essent un referent.

Tant de bo que sapiguem donar continuïtat a la seva manera d'acompanyar les persones que volen i poden aprendre de nosaltres, les que tenim al costat i les que més podem i ens poden estimar. Tant de bo que tot allò que hem construït ajudi a molts a avançar, a trobar harmonia en les seves accions, a comprendre, a confiar; jo sento que aquesta és la manera com jo puc dir gràcies a la Isabel, guardar-li un espai al meu cor i afavorir que la seva força i positivitat segueixin essent el motor de moltes accions que, mentre visqui, jo encara puc fer.

Teresa Malagarriga
Professora de Didàctica de la Música
Dept. Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal, UAB

Las cosas no serán igual que antes

Ella representa para mí más que un referente de formación profesional (…)
No cabe duda que las cosas de aquí para adelante no serán igual que antes, ya que nuestra pérdida es insustituible. La presencia de Isabel así como su energía, espiritu de lucha, solidaridad, entre otras cualidades que le caracterizan nos hace falta.
(…) como un pequeño consuelo tengo la certeza que todo aquello que ella sembró en nosotros nos servirá de guía para continuar sus pasos.

Sugey Sequeyra
Profesora de la UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

El treball serà la manera de recordar la seva feina

Sento la pèrdua.
Espero que el treball que farem sigui la millor manera de recordar la seva feina.

Quim Campuzano
OAID-Oficina Autònoma Interactiva Docent
Equip UNAN Innova Docència

Cop dur

(…) És un cop dur per a tots els que hem conviscut tants anys amb ella a la facultat i sé que ho es de manera especial per a vosaltres, que hi heu compartit moltíssimes hores de treball i sobretot, amistat i afecte.

Maria Villanueva
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

Sento la pèrdua…

Sento la pèrdua d'una companya i persona tan estimada per vosaltres ...
(…)
Una abraçada i ànims!

Remo Suppi
Comissionat Societat de la Informació (UAB)
Equip UNAN Innova Docència

Aprendizajes y solidaridad

Es lamentable y a la vez increíble la noticia. No queda más que recordar a Isabel por todos los aprendizajes que nos dejó y la gran solidaridad que tuvo en venir a Nicaragua a compartirlos.

Urania Vargas
Escuela de Cristal, Estelí (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Agradezco la dicha de haberla conocido

(…) sé lo difícil que es decir adiós a los que amamos pero como bien lo dices, una parte de ellos se queda con nosotros… en lo que compartimos y en lo que somos.
Recibo con mucho cariño este último abrazo que Isabel nos ha enviado y agradezco profundamente la dicha de haber conocido a ese gran ser humano que hoy se nos adelanta.
Por favor da un gran abrazo a Jesús de mi parte y para vos mi cariño entrañable

Jilma Pereyra
Profesora de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
Participante en la Maestría Psicología, atención personalizada y desarrollo comunitario, realizada en colaboración entre la FAREM-Estelí y la UAB

Nos hará mucha falta

Aunque sabíamos lo que nos esperaba, aún así nos cae como agua fría esta noticia.
Desde ya, Isabel nos hará mucha falta.
Recuerdo como estaba pendiente de las noticias sobre Nicaragua, (…)
(…) una amistad para siempre, pero ahora diferente, sin tocar, sin un beso real, sin el abrazo de despedida y de bienvenida con cada viaje, sin la llamadita... Y aún así, seguramente, siempre cerca... recuerdos que nunca se borran.
(…) No tengo palabras, sólo lágrimas... expresan lo que siento.

Herman Van de Velde
Profesor de la FAREM-Estelí, UNAN-Managua (Nicaragua)
ABACOenRED    http://www.abacoenred.com/

Ella nos acompaña en cada recuerdo

(…) desde su más profundo amor por ella, ella le acompañará en cada recuerdo y en cada memoria suya sobre su hermosa amistad y cariño mutuo.
Hay una frase que a mi me gusta mucho que dice "No se muere cuando el corazón deja de latir, sino cuando los recuerdos dejan de existir"

Lizavetta Lanuza
Hotel La Riviera, Estelí (Nicaragua)

Model com a docent, com a investigadora i com a persona

Tots els que la coneixíem i varem treballar amb ella sabem de la seva enteresa, convicció, honestedat i fermesa en tot el que feia, creia i estimava.
Era, és i seguirà sent un model com a docent, com a investigadora i com a persona per a totes i tots.

Carles Monereo
Professor del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB
Grup SINTE

Un plaer estar amb ella durant aquests anys

La vida als "primers" (començant per l'"interdisciplinari"), les pràctiques de mestre i el lligam amb el màster experimental de secundària ha fet que la Isabel i jo mateix treballessim plegats.
Ha estat per a mi un plaer estar amb ella durant aquests anys.
La seva malaltia llarga i dura no ha fet possible una ballada a Cuba; ha emprès un altra viatge (sense ball, tota sola, i sense retorn). Ens hi veurem.

Quim Casal
Professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

¡Hasta luego!

Me sumo a ustedes en estos momentos de dolor por la partida de una amiga, una hermana, una compañera que perdurará en nuestros corazones y nuestras mentes por su calidad y calidez humana, una mujer que nos deja su ejemplo para asumir los retos y desafíos que cada día tenemos que enfrentar para asegurar una educación de calidad a la niñez, a la juventud, a los profesionales.
Desde Nicaragua, desde esta Insitución la UNAN-Managua le decimos a Isabel hasta luego, su memoria estará presente porque ella ha sido parte del crecimiento y desarrollo que hemos alcanzado. Una flor para Isabel nuestra amiga común.

Monchita Rodríguez
Vicerrectora General de la UNAN-Managua (Nicaragua)

Si no hagués estat per tu…

Si no hagués estat pel convenciment, la insistència perseverant i la capacitat de persuasió de la Isabel, jo mai no hagués presentat el meu curriculum per a obtenir una plaça de professora a l'antiga Escola de Mestres "St. Cugat" de la UAB, avui integrada a la Facultat de Ciències de l'Educació. Amb els seus clars i obscurs –més clars que obscurs–, aquesta ha estat una decisió molt significativa per mi en el camp professional i personal.
La tasca a la UAB ha estat extensa, densa i en conjunt gratificant. Està clar que hi ha hagut dificultats, contrarietats i algun disgust o desencís. Però…, els platerets de la balança es decanten a favor de les experiències professionals interessants, de les relacions professionals satisfactòries i de la construcció d'algunes amistats extraodinàries.
Gràcies, Isabel, per empènyer-m'hi!

Si no hagués estat pel convenciment, la insistència perseverant i la capacitat de persuasió de la Isabel –ajudada per l'entusiasme i de la professora Monchita, aleshores degana de la FAREM-Estelí (Facultat Regional Multidisciplinaria de Estelí)–, tampoc mai no hagués acceptat participar en un projecte univesitari a Nicaragua. Aquesta també ha estat una decisió molt significativa per mi en el camp professional i personal.
Des d'aleshores les meves anades a Nicaragua han estat regulars, els projectes en què participo –alguns d'ells heretats de la Isabel– s'han multiplicat. Hi he conegut institucions, projectes i professionals ben interessants. Hi he fet un munt d'amistats.
Gràcies, Isabel, per empènyer-m'hi!

Lourdes Molina
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB
Companya i amiga

Isabel, ara voldria...

Isabel, ara voldria...  

Isabel, ara voldria haver quedat amb tu per iniciar una tasca, una d'aquelles que són fruit de la utopia, de les quals pot participar tothom i sempre, perquè no tenen data de caducitat ni drets d'admissió.

Ara voldria trobar-te pels camins que serpentegen entre aules de la facultat per robar temps al temps i fer un parèntesi al tragí de tants anys. Seuríem sobre la gespa i deixaríem lliscar les paraules pausadament. Escamparíem els sons del silenci per l'espai, perquè arribessin a tothom i sempre més.

Ara voldria ser en una plaça (potser la de les oliveres) envoltades d'estudiants d'ahir, d'avui i de demà, sense horaris, sense temps. Escoltaríem en les seves converses la búsqueda de respostes a tot allò que no els vam saber orientar perqué nosaltres també les buscàvem.

Ara voldria passejar per la sorra de la platja com hem fet algunes vegades, com ho han fet i ho faran tanta i tanta gent. Els nostres peus deixaríen petjades que es confondríen fins a formar un tapís de relleus. Bocins de pensaments barrejaríen amb d'altres, mirades que esdevindrien una sola mirada, pensaments entre milers de pensaments.

Ara voldria, Isabel, abraçar-te. Fusionar només en una, totes les que ens hem fet i les que ens hem perdut. Una abraçada on càpiguen les de totes les persones que s'estimen.

Àngels Prat i Pla
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació, UAB
Companya i amiga

Gràcies, Isabel!

Gràcies, Isabel!
Per la teva amistat; per les estones i activitats compartides; per la teva disponibilitat; per la teva professionalitat; per la teva empatia; per la teva solidaritat; per la teva constància; pels teus tocs d'atenció; pel teu suport; per les complicitats mútues; per… tantes i tantes coses!

Lourdes Molina
Professora de la Facultat de Ciències de l'Educació, UAB
Companya i amiga

La nostra estimada companya i amiga

La nostra estimada companya i amiga Isabel Gómez Alemany ha mort serenament aquesta tarda.

És d'admirar l'enteresa i esperit de superació amb què ha lluitat durant aquest darrer any per guanyar temps a la malaltia.
De fet, amb la mateixa força, rigor, "tossuderia", delicadesa, tendresa, solidaritat,... que sempre han impregnat la seva vida personal i professional.

Quantes coses estroncades!

El seu record i tot el que en cadascú de nosaltres hi ha d'ella ens empeny a contribuir per tirar endavant les seves il.lusions, els seus projectes.